A les vuit vindran a buscar el meu equipatge. Puntual m’espero a la porta de l’hotel. Quan arriba el John li pago amb moneda. Em quedo sense efectiu, però em sembla entendre que a Kinlochleven hi ha un caixer. Una vegada entregada la motxilla vaig a esmorzar. Avui no menjo llet amb cereals perquè després em retorna.

Començo a caminar. Soc dels primers, però poc a poc m’avançaran perquè jo vaig parant fent fotos i vídeos. Avui tenim les escales del diable. Una ascensió en zig zag d’una muntanya, Diuen que no n’hi ha per tant que simplement té aquest nom. Fa fred i em poso la bufanda, el barret i els guants. Tinc, per si cal, una cosa que vaig comprar que t’escalfa les mans.


Només començar anem resseguint un camí erm amb una carretera molt a prop. Anem passant alguns moments molt a prop dels cotxes. Saludo a un camioner i ell fa sonar tres vegades el clàxon. No sé perquè, però això em dona un “subidón” i m’enforteix les cames. Algun altre cotxe s’acomiada fent adéu.

El camí es va distanciant de la carretera i comença a ascendir. M’adono que vaig fent un zig zag a mesura que avanço. No n’hi ha dubte sóc a les “escales del diable”. Miro enrere i veig bastanta gent darrera meu. Certament ha costat, però he arribat bé a dalt.


A partir d’aquí comença un altre viatge. El camí descendeix i ascendeix però amb molt poc desnivell. Anem passant al voltant de les muntanyes. Cada vegada que arribo a un gir després hi ha un altre gran paisatge a descobrir. El vent empitjora i de tant en tant plou bastant. En alguns trossos haig de posar-me la caputxa de l’impermeable. Més tard la pluja i el vent minoren. Tot segueix erm i sec.


Després de vorejar una muntanya lluny veig aigua i algun bosc. Tot i així el camí és desèrtic. Arriba un moment que molt lluny veig unes cases blanques després de una gran extensió d’arbres. Segur que és Kinlochleven. Potser en una hora hi arribo. El camí es va tornant verd i descendeix.

Camino i camino entre boscos verds i humits. Torno a passar per salts d’aigua o rius que voregen el camí. Finalment arribo Kinlochleven. Passo per davant de l’hostel però no me n’adono. No entenc les fletxes que m’estan dient que he arribat i segueixo caminant. Tot i així quan el veig em sembla recordar-lo a les fotos del booking perquè al voltant tenen cabanyes molt xules.


Quan m’adono del meu error repasso els mails que m’han enviat i veig que fins les 15:00h no hi haurà ningú. Vaig a donar una volta i compro en un supermercat. Una amanida i pastanaga amb una salsa. Vaig a l’hostel. Miro si hi han les meves bosses. Descobreixo una zona de picnic al darrera i menjo. Després dono la volta i obro una cabanya que no està tancada amb clau. Dins hi ha la bossa. Només haig d’esperar a que vinguin. Uns minuts més tard soc en una habitació molt acollidora. Hi ha dos lliteres , un llit i un bany privat. Perfecte.