Avui em desplaço a les illes Orcades. Em llevo a les 6:00h perquè l’autobús surt a les 7:10h. Una vegada dins sé que arribaré a Glasgow amb molt de temps.
A l’autobús entra un home amb un gos. El conductor el deixa entrar i s’asseu darrera meu que hi ha una zona per persones amb mobilitat reduïda que és amplia. De tant en tant parla amb el gos, em sembla que està nerviós. Passem moltes vegades molt a prop dels altres cotxes i quan s’apropa un camió, camió i autobús han de frenar. Una d’aquestes frenades és forta i l’home del darrera surt disparat i tots ens preocupem. No ha passat res. Intento dir-li que s’ha de lligar el cinturó, no sé si m’ha entès, però ell em diu que no em preocupi que baixa a la següent parada. Quan parem el gos estira cap a fora i ell agafa la bossa. La seva bossa s’enganxa amb un seient i una dona l’ajuda. El gos segueix estirant i ell darrera i, quan baixa les escales, cau avall de ple a terra. Tothom té un esglai i instintivament em descordo el cinturó. El conductor surt a fora i parla amb ell. Com que insisteix en que està bé nosaltres seguim.
A l’estació d’autocars només entrar veig una estàtua molt tendra. Després vaig a informació i m’expliquen on surten els que van a l’aeroport. Quan arribo se’n va, faig un gest però ell me’n fa un altre dient-me que no em mogui. Miro els horaris i veig que en uns minuts en surt un altre. Arribem a l’aeroport sense problemes.
Tinc un munt de temps i primer de tot menjo un esmorzar. Sandwich i síndria. Les portes de facturació no s’anunciaran fins molt més tard. Quan facturo el meu equipatge és fora de mida i ha de passar per una altra cinta. Em costa entendre-ho, però ho agafo. Allà no hi ha ningú. Parlo amb una noia i un home apareix. El problema són els pals de caminar. Els encinto ben encintats a la bossa amb cinta aïllant. Em diu que està bé i la corretja s’emporta la motxilla.
Passo el control de seguretat i m’assec. Camino una mica i llavors passa un fet inesperat. Comença a sonar una alarma. Tothom amb molta serenor es va acostant a la sortida d’emergència on hi ha un home amb una radioemissora. Estem una bona estona esperant què hem de fer fins que l’alarma s’acaba. Decideixo menjar més perquè és hora de dinar. L’avió surt a les 15:30h.
Informen de la porta d’embarcament i m’hi desplaço. M’espero una estona i entrem. Agafem un d’aquells avions bimotors que m’agraden tant. Estic sol en les meves butaques i no tinc ningú al davant. L’avió no està ple. En una hora arribem a Kirkwall, la capital de les illes Orcades. Demà faig un tour de les coses més boniques i importants a veure. Després decidiré què faig els altres dies.
