Ho he visitat tot a Kirkwall, però em queda una altra ciutat anomenada Stromness. Agafo un autocar que m’hi porta. Arribo a les 9:30h aprox. I el museu obre a les 10:00h. El primer que veig és una altra escultura de John Rae. Un expedicionari que va estar a l’àrtic diverses vegades.
Passejo pels carrers i quedo enamorat d’aquest poble. M’encanten els carrers, les cases i les botigues. A aquesta hora pràcticament estic sol. Em creuo amb un home que passeja un gos. El gos ve cap a mi i el saludo fregant-li el cap. Quan s’acaba el carrer faig la volta però passant per un carrer més amunt. Com que de tant en tant hi ha un carreró que uneix els dos carrers uns minuts més tard de les 10:00h soc a la porta del museu.
La porta està mig oberta i l’empenyo endins. Dues dones que estaven parlant se’m queden mirant. Pregunto si puc visitar el museu. Em diu que sí, però que fins les onze les “tablets” i equips informàtics no estaran operatius. No entenc aquests horaris però pago l’entrada i començo la visita.
Em diu que no hi ha un ordre establert, però em dona un planell amb les zones numerades. Segueixo aquest ordre i vaig avançant. La primera zona és una zona dedicada a la navegació i societat, amb una menció als pirates. Per exemple tenim un telescopi i una mica més avall una caixa d’eines. En una altra vitrina es fa menció de la detenció i execució d’un pirata.
Seguim amb una zona dedicada a la geologia. Aquí s Stromness hi ha una associació de gent que observa minerals en un microscopi.
A la Primera Guerra Mundial diversos vaixells van ser enfonsats quan Alemanya es va rendir. Més tard es van recuperar per reutilitzar-ne el metall. A més, un submarí nazi va entrar en la zona de les Orcades i amb els seus torpedes va enfonsar un vaixell britànic.
John Rae segueix essent un referent en aquest museu junt amb un tal William Balfour que va explorar al Niger.
Seguim amb historia natural. Animals dissecats i altres de tot tipus, cabres, ocells, peixos, cloïsses, papallones. Una gran gamma d’animals sobretot dels que es poden trobar a les Orcades o que hi van viure. Fins i tot fòssils.
Passem a objectes portats pels viatgers de les Orcades de tot el món. M’agraden molt els bumerangs i unes sabates xineses.
Unes maquetes de vaixells, uns quants útils, i uns vaixells pintats ens porten després a una secció dedicada als baleners. Quan es caçaven balenes els vaixells baleners paraven a les Orcades per avituallament. A més, molts caçadors de balenes eren de les Orcades. Podem veure com de la balena se n’aprofitava gairebé tot.
Acabo la visita unes dues hores més tard i vaig a una galeria d’art. Passejo altra vegada pel centre. Ara els carrers, caminant al revés semblen uns altres.
Entro a la galeria. La part de baix està dedicada a una pintora de les Orcades anomenada Victoria Crowe. Normalment dibuixa postes de sol, cels o penya-segats.
A la part de dalt hi ha obres de diversos autors contemporanis.
Vaig resseguint el camí de l’arribada i quan soc a l’estació d’autocars veig que està a punt d’arribar. Decideixo que aquí no hi ha res més i me’n torno a Kirkwall. Una vegada allà passejo pel centre cap a una sentit que no havia fet abans.
Passo pel costat d’una parada de menjar ràpid que està a prop dels grans supermercats. Quan arribo a l’hotel la cuina està tancada així que me’n torno a la parada i m’agafo un “hot dog” i una hamburguesa de pollastre.
Demà agafo un vol a Glasgow. Allà dormiré i l’endemà cap a Edimburg, i després, Barcelona.