Arribo a Osaka i fàcilment veig l’entrada de l’abonament. El guarda de la porta em fa que passi amb el braç i assentint amb el cap.Abans de baixar de l’anterior tren he llegit el correu que em va enviar la Mònica, amiga de la meva germana, que va fer el Kumano-kodo anteriorment. Allà veig que on jo vaig es diu Kii-Tanabe i no Tanabe. Ho comento amb el que em fa el bitllet i m’ho confirma. Són dos llocs totalment diferents.

Tinc set minuts però no cal patir. L’andana és a prop. Altra vegada he oblidat demanar finestra, però no cal, aquesta vegada la tinc. Arribaré a les 16:25 hores i hauria de ser estrictament puntual.Observo el que va passant. Cases i cases. Tradicionals, d’estil occidental, altres que son un quadrat i, tal com abans, moltes de senzilles i encisadores. Amb els cotxes i les bicicletes aparcats davant de la porta.A mesura que ens apropem a una ciutat hi ha blocs de pisos i fàbriques. Cartells publicitaris i algun camp d’esport. I poc a poc comença a haver-hi vegetació.

Observo les parades i els murs. No hi ha cap graffitti ni res al terra llençat a les vies. Només he vist tres llaunes de cervesa juntes que debien ser del mateix.

A mesura que m’apropo al destí les cases tradicionals prenen protagonisme i passo per una zona que sembla una petroquímica.

Arribo a Kii-Tanabe. El primer que faig és anar al punt d’informació i demano la credencial de pelegrí dual. Tal com explico a l’apartat “presentació”, l’any passat vaig fer “el camino primitivo”, del Camino de Santiago. En cas de fer el japonès em convertiria en pelegrí dual.

Hi ha ajuda en anglès. M’atén una senyora una mica gran i molt atenta. Repassem cada dia i cada hotel. Em dona uns planells i em marca amb un rotulador informació.

Veig que tothom recull i els dono les gràcies sense deixar d’excusar-me per allargar-los l’hora de plegar.

Em dirigeixo a l’hotel que està molt a prop. Quan entro a l’hotel veig el que m’esperava. Una habitació i un lavabo reduïts. El lavabo està envoltat de plàstic. Tot està recobert d’un color groc marronós.

Preparo l’aventura que comença demà. Amb precaució de no perdre’m. M’han explicat que un punt del trajecte canvia arrel del tifó. Cal preparar-ho minuciosament.