Em llevo ben d’hora perquè per allà les vuit i mitja tenia molta son. Preparo la bossa faig uns exercicis i me’n vaig a l’estació. Allà compro un entrepà. El viatge és llarg i no sé com va el tema. Observo una curiositat i la compro. Un entrepà de gambes junt amb aigua. Després veig una parada de batuts. Això per ara em va bé. Compro un de mango. La noia s’ho pren amb calma i va posant els ingredients al got de la batedora. Sense presses. De tant en tant ho remena. Alhora la seva companya en prepara un altre amb la mateixa lentitud i poca gràcia. Finalment m’entrega la seva obra amb una canyeta. Intento xuclar però alguna cosa no va bé. En comptes d’un batut és una “papilla”. No és que no estigui bo però em desconcerta. No sé que pensar. Seran així o no en tenen ni idea? Cada vegada que en menjo un dolor puja de la galta a causa dels glaçons.

El tren surt puntual. Tinc una zona de quatre seients per mi sol amb una tauleta al mig. Tot per les restriccions del COVID. Voldria comentar que aquí ningú va amb mascareta. El trajecte és molt bonic i passem per diferents pobles. Les cases son la majoria del mateix estil amb diferents colors. Normalment amb un bon cotxe aparcat. Les parets acostumen a ser cobertes per planxes aïllants. Passem vorejant un riu amb uns boscos verds i alts.

El paisatge i les hores van passant. Poc a poc m’adono que les millors vistes estan a l’altre costat. Si voleu viatjar d’Oslo a Bergen i podeu escollir agafeu la banda esquerra, de veritat. Els passatgers van canviant al llarg del trajecte com ho fan els paisatges. Una dona d’avançada edat, baixa del tren amb una bossa a l’esquena de viatge en una estació de poble. Allà un Range Rover vell l’espera. De sobte passem a unes vistes rocoses vermelloses amb el riu al costat. És molt comú passar per túnels. N’hi ha moltíssims, molts, i passen entre les muntanyes.

Més tard torna el color verd i un gran riu. De tant en tant una cascada baixa amb força i desemboca l’aigua cristallina. Junt amb el riu hi acostuma a haver cases o molls amb embarcacions senzilles. Molt lluny enllà hi ha grans muntanyes amb lleugeres zones de neu. Aprofito per menjar. L’entrepà de gambes ha estat un èxit i m’ha fet el viatge confortable. Els altres viatgers fan la seva. Una parella porta entrepans embolicats en paper d’alumini. Són d’aquell pa marró tant noruec però que no em convenç. Molts altres passegen amunt i avall portant el cafè exprés del vagó restaurant.

El color verd predomina i l’aigua brilla amb la llum del sol. Al meu costat hi han els pobles, i a cada parada els observo. Quatre cases i una estació. Això és el més normal. Preciós. Un retir interessant a valorar. Alguna casa tenia uns finestrals enormes. Gairebé la totalitat de la paret que dona al riu i a la preuada llum del sol.

Ens apropem a Bergen. Veig que no anem dins l’horari establert. M’està bé doncs no puc fer el “check in” abans de les tres i l’hotel està molt a prop de l’estació.

Finalment els últims vint minuts em regalen unes meravelloses vistes. L’aigua tranquil·la i lluent junt amb les embarcacions i els arbres. Gràcies mare terra.

Arribem a Bergen. Pràcticament no veig res. Poso el navegador i em diu que estic a cinc minuts. Curiosament en el trajecte veig un fabricant de guitarres. Jo havia estudiat guitarra fa molts anys i els tinc molt de respecte. Per això faig una foto intentant no molestar gaire. Quan soc a l’hotel coincideixo amb una noia que acaba d’arribar. Em diu que té problemes però ho intenta altra vegada i ho aconsegueix. El que passa és que aquí fan les coses a la seva manera i t’has de buscar la vida. M’espero, poso el codi a la guixeta que m’han enviat per email, agafo la clau i vaig a l’habitació.

És molt més humil que l’anterior però en la mateixa línia. Un llit, una taula i un bany privat. És bastant antic. Tinc però, una nevera. La taula és més bé una tauleta i tinc una cadira. Girant una mica la seva posició puc seure a la taula i escriure l’entrada d’avui. Bergen m’espera.