Com és habitual em llevo ben d’hora. Em preocupa una mica afaitar-me perquè les parets de l’hotel són de paper però en cinc minuts ho tinc enllestit. Esmorzo una amanida de pasta i marxo ben alimentat.

Primer de tot vull tenir clar com haig de fer per anar a l’aeroport el divendres. El vol surt a les 8:00 hores del matí cap a Oslo i després d’Oslo a les illes Svalbard. Vaig a l’estació de trens i m’assabento que no hi ha trens. Després parlo amb els taxistes i em diuen que 50 euros. Com que no sé on està informació vaig a l’altre primer pas del dia que és el centre d’informació de Bergen. Allà sóc atès per una gran professional que té molta paciència. Compro la “Bergen Card” per dos dies. Amb això tinc transport públic i entrada en la majoria de museus. M’explica per on començar i que fins les 10:00 hores no hi ha res obert. Activa la targeta des d’aquesta hora. A més, m’explica que hi ha un tramvia cap a l’aeroport. Em costa uns nou euros sinó recordo malament. Haig d’agafar el primer del dia a les 05:45 hores del matí.

Amb tot això solucionat vaig cap a la zona del castell tal com m’han recomanat. Tot tancat, només una zona verda per passejar i prou. Veig el museu de la resistència que explica la resistència noruega en la segona guerra mundial. M’espero a les deu però quan intento entrar veig que aquí obren a les 11:00 hores. Me’n vaig mig enfadat. Aquí fan uns horaris increïbles.

Decideixo agafar el funicular i pujar a Floyen un mirador d’alçada de Bergen. Quan compro el bitllet m’adono que tothom porta màscara i que no en duc cap a sobre. Pregunto a la venedora de tiquets i me’n ven una per dos euros i mig. L’agafa amb unes pinces i me la dona. Em fa ràbia doncs n’he portades un munt. Arribem a dalt en pocs minuts. Les vistes són espectaculars. Tot Bergen i més enllà, el fiords, les embarcacions, les zones menys conegudes de les afores. Tot un mirador per estar-s’hi hores i hores. I certament un munt de gent s’asseu en unes escales amb la mirada perduda enllà.

M’encamino cap a la vegetació. El primer que veig és el parc dels “trolls”. Aquesta criatura fantàstica és un símbol de la zona. Molts d’ells pengen en les botigues de records. No és gaire gran i segueixo els recorreguts.

Veient una fletxa que suggereix anar a un llac no m’ho penso. Allà tinc una troballa divertida. Només arribar un ànec va descendint fins que fa un aterrament a l’aigua. Em recorda totalment a l’hidroavió que dona voltes per Bergen. És bonic com col·loquen les potes enrere i es deixen lliscar fins que frenen. No he pogut aguantar el riure. Llavors m’he apropat a l’aigua i ells m’han fet una curta visita quan han vist que no queia res de menjar.

Els camins segueixen i un cartell m’explica que el centre de la ciutat està a uns quatre quilòmetres. Per mi això no és problema i m’hi aventuro. Passo per cases i barris a mesura que baixo i les vistes segueixen essent espectaculars a tota hora. Sento un fort sentiment de paradís i privilegi el poder viure aquí en aquestes cases mig perdudes.

Altra vegada a Bergen. Altra vegada el bullici. Me’n vaig al Bryggen Museum. Un museu arqueològic. Molt interessants les restes d’unes espases i unes destrals de l’edat mitjana així com altres estris. Surto d’aquí i opto per seguir un altre consell de la noia d’informació. Caminar pels carrers de la zona oposada al barri antic i endinsar-se en els seus carrers. Bergen és molt bonic. Certament ho és. Caminar pels seus carrers plens de llambordes i estrets envoltats de cases d’una gran bellesa i antiguitat. Un munt de colors, de sensacions de tranquil·litat i història. No sabria dir-vos on he anat. Altra vegada m’he deixat perdre tot i que començo a pensar que no és tant bona idea. Finalment refaig el camí en la zona centre.

Anteriorment he vist una zona universitària però després en veig una altra molt semblant a la de Barcelona. Als voltants de la universitat hi ha un parc ple d’estudiants llegint, parlant, estirats a la gespa i rient asseguts en un banc. M’ha donat molt bon “rotllo” poder accedir a aquesta zona. Gràcies a l’ajuda d’una noia que m’ha vist amb el mapa arribo al museu universitari naturalhistòric de Bergen. És semblant al d’Oslo. Allà si recordeu hi havia un esquelet de Tiranosaurus Rex. Ara aquí veig un hipopòtam penjat del sostre i l’esquelet de balenes junt amb molts altres animals. M’atrau alhora un microscopi en el que pots veure uns escarabats molt petits en una pantalla, canviant el zoom a decisió. Per un moment m’he sentit un científic i he recordat la meva infància de passió pels animals. Sobretot quan he vist uns peixos en formol que m’han fet recordar quan vaig ofegar una mantis religiosa en alcohol sanitari.

M’apropo al centre i m’endinso en la plaça amb un estany. Allà visito dos museus de la casa Kode. Un és de Cezanne i l’altra de Munch. El de Cezanne realment és molt estimulant junt amb elements que hi ha en una casa de l’època. Alguns quadres els trobo excel·lents tot i que no puc garantir que fossin seus perquè el museu tenia diferents zones. Ni tan sols una foto els supera. Saber que estan fets a traçades els fa inimitables i d’important necessitat a guardar per la posteritat. El de Munch no està malament. N’estic segur de pensar que ell patia un trastorn. “El crit” és la mostra exacta del que pot ser patir un trastorn i només algú que el pateix el pot transmetre amb aquesta combinació de colors i de formes. Quadre que no podré veure en aquest viatge i n’era un objectiu.

Per acabar vaig a un reduït museu contemporani que pràcticament ni visito. Veig que no m’interessa i me’n vaig al mercat. Allà compro una ració de gambes salades i me’n vaig a l’hotel. Me les menjo acompanyades d’una bossa de patates. Aquestes coses no les faig normalment i per això ho deixo per dies com aquest. Demà seguiré amb els museus i demà passat tindré un matí per passejar i anar a dormir d’hora per agafar el vol.