El check out és a les vuit i després tinc quatre hores fins que vingui la Safa. M’he passat la nit tossint, o sigui que estic molt cansat. Pujo a la sala de festes i m’assec a un sofà. M’hi repenjo i agafo la jaqueta per fer un coixí.


Dormo unes dues hores seguides. I sense tos. Demà tornarem a estar igual, perquè arribarem molt tard al Cairo. Sort que avui em diu la guia que demà ens llevarem mes tard perquè només hem de visitar la zona de les piràmides. És necessari que dormi les hores perquè la meva medicació em deixa fet caldo, per això és tant important que descansi bé. És molt desagradable estar mig adormit i no experimentar les visites amb un cap ben concentrat.

A les dotze apareix la Safa. Des de l’hotel confirmen que tinc dret a dinar a partir de les dotze. La guia em diu que m’espera. Vaig a dinar i noto moguda la panxa. Menjo amanides i després arròs i carn. Deixo la meitat perquè em ve una arcada. Me’n vaig al hall i marxem.

Pugem a una furgoneta que ens porta a la gran presa d’Aswan. Una obra que va trigar uns onze anys en fer-se i que va tenir l’ajuda dels russos. Hi ha una escultura a la fraternitat entre els dos països.


Intento fer un vídeo però la Safa em diu que no es pot perquè és un lloc estratègic. I segur que ho és doncs està ben vigilat pels militars. El llac artificial creat té uns cinc-cents quilòmetres, el més gran del món. Pot garantir aigua per a uns nou anys de sequera.

La següent parada és el Temple de Filae. Per anar-hi hem de agafar una barca que ens recollirà després. Aquest llac artificial es va formar amb la primera gran presa de la zona anterior a la gran de Aswan.


És un temple creat pels clàssics quan van conquerir la zona. Això ho demostra els capitolis de les columnes que tenen forma de diferents plantes. Quan son egipcis sempre són iguals.

A l’entrada hi ha gravat a la pedra un text en francès que va fer en Napoleó Bonaparte quan va arribar a conquerir la zona.

El temple té diverses sales i alguna creu cristiana a les parets. No només això, doncs van esborrar els dibuixos dels deus de les portes al temple. Després, a dins hi ha un sarcòfag amb la creu.
Finalment tenim un bloc de granit on s’amagava l’estàtua a una deessa o la seva barca.

Aquest temple té un aire encantador i aporta molta pau. Tal com Abu Simbel, el van traslladar pedra a pedra perquè hauria quedat immers en l’aigua. Tot i així, les primeres columnes tenen enfosquit fins al nivell al que va quedar l’aigua en una de les inundacions del Nil.


Acompanyat per dos temples més petits, dona una sensació de recolliment. Un d’ells és per la deessa Ator. Tal com vam veure anteriorment té les orelles de vaca o unes banyes quan es mostra de cos sencer.


Després un altre temple més petit amb les seves inscripcions i dibuixos.

Fetes les fotos i els vídeos marxem altra vegada amb la barca. He acordat amb la guia que ella administrarà les propines. I m’explica que ha donat cinquanta lliures egípcies.

Sortim de la zona vigilada i anem a on es va començar un obelisc. La zona és totalment de granit que es tallava amb pedres rodones més fortes i així, fregant, aconseguien tallar-la.


L’obelisc hauria fet 42 metres d’alçada. El més alt de l’antic egipte.


Aquí s’explica com l’haguéssin alçat traient la sorra de sota i fent-lo lliscar fins a una base.
Llàstima però que quan l’estaven construint la pedra es va esquerdar. Donem la volta i el veiem de tots costats. I d’aquí al l’hotel.

M’assec a la sala de festes i aprofito per regularitzar els whatsapp, instagrams i el blog. A les 18:45 vindrà la Safa i anirem a l’aeroport cap a el Cairo.