Vam quedar a les deu al hall. Em desperto quinze minuts abans que el despertador. Em preparo i esmorzo.


No entenc el funcionament del buffet doncs el menjador és arrodonit i buit del mig. Els diferents buffets per temes estan repartits de manera que si no t’hi apropes no ho veus.

Quan surto de l’habitació puc observar com és la zona exterior de l’hotel. La piscina, que està al mig, és molt impressionant i acollidora. Després hi ha zones d’esbarjo.

Segueixo caminant cap al hall. Quan sóc allà tinc una de les meves il·luminacions, surto a esperar-me a fora.


Van passant furgonetes. Ara, és en punt i sé que no arribaran tard. Però arriba un moment que hi ha dues furgonetes i una tapa l’altra. Quan la veig penso que potser era la Safa. Em giro i, efectivament, la Safa està entrant a l’hotel passant pel control. Vaig darrera seu i la crido però no em sent. Vaig entrant, m’infiltro entre dues taules dels controls i segueixo cridant-la. Finalment ve cap a mi. Sort que no he tingut problemes amb els de seguretat.

Pugem a la furgoneta i cap a les piràmides. Quan arribem al·lucino veient la de Keops, la més alta. Llavors m’adono que el sol està just damunt la punxa de la piràmide i quan ho parlo amb la Safa em diu que és un altre dels grans misteris de les piràmides.

Primer de tot entro a la piràmide de Keops, la més gran. Em diuen que no hi entri si tinc claustrofòbia i això m’espanta una mica però penso que no hauria de passar res. 

L’entrada primer és una zona perforada en la pedra. Després, passem per una rampa acotats i després una altra però dempeus. Finalment em de fer un tros acotats a quatre grapes fins a la sala.

L’interior no és que decepcioni, perquè sabem que s’ho van quedar tot tots els que van poder. Però et fas una idea.

Estic content d’estar aquí i d’haver assolit aquest repte. Era la part més important del viatge i ha estat impressionant.

Donem una volta a la piràmide de Keops i anem a un lloc des d’on fer unes fotos.


Àquí podem veure les tres piràmides. La de Keops, Quefren i Micerinos. Després n’hi ha tres més de petites per la familia reial. La piràmide de Keops podia exigir uns vint anys de construcció.

Una altra cosa a saber és que els treballadors no eren esclaus sinó treballadors experimentats. La construcció de la piràmide era massa important com per deixar-ho en males mans. Al voltant de les piràmides tenim petites i respectuoses tombes per als treballadors.
Curiosament, des d’aquí, la piràmide de Quefren es mostra més alta que la de Keops perquè està damunt un terreny més alçat.

Anem a l’esfinx. Està dedicada al deu Quefren. Té el cos de lleó i el cap de divinitat. La combinació entre la força i la intel·ligència. Les potes les han restaurades i al darrera es pot observar el que queda de la cua del lleó. El nas es va trencar quan estaven traient-la de sota la terra. Un dels operaris pensava que era una roca sense importància. I així s’explica el misteri del nas de l’esfinx.

Acabades les visites anem al restaurant. Una altra activitat turística més, doncs n’està ple d’estrangers o visitants a la ciutat. Quan acabem cap a l’hotel. Mentre soc a l’habitació sento com piten piten els cotxes i altres mètodes de transport.


Demà acaba aquesta aventura. Anirem al museu egipci i a un parell de visites. Per acabar a l’hotel per descansar i emprendre la tornada.