Em llevo a les 4:45. Així refaig el jet lag i em llevo a la mateixa hora que demà. Com que faig una excursió de tretze hores m’haig de llevar molt d’hora.

Esmorzo uns chips que son, sembla, fets de pèsols. A la bossa posa que són naturals i una bona dosi de proteïnes. A més vaig comprar unes barretes de xocolata, fruits secs i caramel. No ho vaig pensar però ha sigut un bon esmorzar.


Decideixo sortir per allà les 8:00 i faig un itinerari que recomana el “Lonely Lonely Planet”. Arribo al començament, un centre comercial amb estil vintage. Allà hi ha una cafeteria. Demano un suc de taronja que absorbeixo amb delit i segueixo el trajecte. Què ha passat? Doncs sí que jo molt llest seguint el planell i m’he perdut.

A partir d’aquí ho deixo tot en mans del google map. M’adono que se’m comença a fer tard i avui tinc una activitat molt especial el “Weta Workshop experience”. Quan hi penso m’adono que no he agafat el resguard de l’experiència i que es fa tard. Poso el navegador directe a l’hotel. Em començo a posar nerviós, si perdo aquesta experiència m’enfadaré molt.

Arribo a l’hotel i miro el grup de resguards. Llavors recordo que no en tinc només vaig rebre un email. Surto corrents cap allà. Ahir vaig veure on és i hi vaig depressa amb el navergador. De tant en tant corro una mica. Finalment arribo a la porta falten uns quinze minuts. Pujo a la cinquena planta i vaig al mostrador. Tot bé, el meu grup surt a les 10:10 i em diuen que m’esperi. Em tranquil·litzo.

Tot comença amb una mica de teatre fent-nos entrar per una porta diferent a la que en teoria seria. Allà entres en grup i fan una foto. Es recomana fer alguna tonteria.

Comencem a fer un trajecte. Moltes coses me les perdo perquè el meu anglès no és fluït i sovint no m’entenen. Suposo que tenen el seu accent.
Comencem a la zona de terror on un monstre amb ales i urpes es pot moure amb unes palanques. També hi ha un cap de monstre o un container ple de braços humans. I altres coses. Mes tard passem per un trajecte que és com si et fiquessis dins un monstre, i tot sigui llefiscós i molt fosc.

Entremig veiem com és el procés de producció d’aquestes coses. Seguim amb la zona de fantasia. Aquí la maqueta d’un castell deixa embadalit. Després en un tro de rei t’hi pots fer una foto. Agafo una espasa i poso cara de dolent. Ho trobo del tot divertit. A més, hi ha la possiblitat d’agafar diferents espases. Tothom es va fent les fotos.

Per acabar la zona de ciència ficció. La zona més potent en quant a audiovisual i espectacle. Una robot gegant i una nau espacial. Llums, colors, sons espectaculars i vídeos. Excel·lent.


A la sortida pots comprar les fotos. Jo ho tenia encarregat i pagat anteriorment. Ho parlo amb dues noies. La primera, la nostra guia, no m’acaba´d’entendre. Una mica després, una altra, comprova el meu nom i em diu que sí que cap problema, que està inclòs. Escullo les tres fotos i les imprimeixen. A partir de demà les tindré en arxiu.

En acabar passo pel museu de l’equip de rugby nacional. El proper grup és una hora més tard i o deixo estar. Vaig a la Sky tower.

La Sky Tower és la torre més alta d’Auckland i de l’hemisferi sud. Primer puges al primer mirador. Allà quedo una estona observant i pensant: Quants som al món, que des d’allà som com formiguetes que no paren de produir i produir sense parar, Que ens apropiem de tot el que hi ha al món… Però també trobo les vistes d’una gran bellesa. Faig la volta al mirador amb lentitud i serenor.

Pujo a l’altre mirador. Pujo sol. La noia que porta l’ascensor em pregunta si em fan por les alçades. Dic que no si hi ha vidres. Entenc que em diu que no n’hi ha. Em sembla que m’ha fet una broma i no l’he entès. Allà dalt és molt més bonic i veig uns que fan una activitat de risc. A la sky tower et pots llençar des de dalt en caiguda lliure o encerclar la torre per una passarela lligat a un cable. Tinc clar que no ho faré.

Finalment vaig a l’hotel. Haig de solucionar un problema amb un càrrec que tinc del banc que desconec. Quan arribo hi ha el jefe tal com m’havia comentat el noi de lˋentrada. Derprés de parlar una estona em diu que sí, que m’ho han de tornar. Poc després em demanen que baixi amb la targeta. Passem per la màquina i em fan la devolució. Solucionat. Començo a tenir gana. Espero a que es carregui el mòbil i el wifi.