Puc dormir tranquil·lament i sense presses. Agafo el tren cap a Wellington i no surt fins les 13:15 del migdia. Així que tinc molt de temps. Faig un bon esmorzar i després preparo un altre entrepà de pernil dolç i formatge. Com que me’n queda molt, perquè el vaig comprar envasat i tallat, el que sobra el guardo en una bossa a la motxilla.


L’espera es fa llarga perquè es comença a girar vent. L’estació és molt bonica, tal com les altres que he estat o he passat amb el tren. Aquí tenen el seu estil i tot ho fan així.


Finalment pujo al tren. Justament m’assec al costat d’una noia que s’esperava amb mi. Intercanviem unes salutacions i ens instal·lem. Ella triga ben poc a aixercar-se i anar al primer tren on, amb unes baranes i totalment obert pots observar, fotografiar o gravar els paisatges.
Em disposo a menjar l’entrepà. Més tard uns cacauets que tenia per obrir. Decideixo fer unes fotos i uns vídeos. Hi ha un fort vent i el vagó es mou molt. Pateixo pel mòbil i l’agafo amb força. Passada una estona torno al seient. Allà ben còmode observo el paisatge. Com que la finestra la té ella, mentre no hi és tinc tot per mi.

La noia torna passada una bona estona. El viatge és agradable i la gent bastant respectuosa. Tal com passa aquí quan un grup és gran la “lia” més que no pas els altres, però és bastant silenciós el vagó.

Després de més de cinc hores de viatge arribem a l’estació de tren de Wellington. És molt interessant la seva arquitectura però vaig directe als taxis. He mirat el mapa i en teoria en cinc minuts hem de ser-hi. I certament és així.
El taxista m’explica que estem en una zona de molt d’ambient i que d’aquí surten autocars cap a l’aeroport. Em deixa a la porta i vinga. Pujo unes escales. Només veure-les sé en quin tipus d’hotel soc. Em donen les claus. És molt senzill. Els mobles són d’aquell “matxembrat” recobert de plàstic amb fot de fusta que es desenganxa. Pel demés per una nit en tinc prou.

No sé com es tanca la porta de l’habitació i vull preguntar si tenen assecador de cabell. Quan vaig a recepció una noia que s’espera m’ajuda i m’ho explica. Ara només falta l’assecador. Mentre esperem una senyora gran, que han vingut amb el mateix tren, em pregunta com és la meva habitació. Jo responc que molt senzilla. M’ensenya la foto de l’habitació que ha reservat i em diu que no s’hi assembla gens. La noia de recepció no hi és i torno a l’habitació.

Surto a donar una volta. La noia hi és però no tenen assecadors. Pregunto per la porta d’entrada i em diu que estarà oberta tota la nit. Entenc que hi haurà algú a recepció controlant.
Passejo per la zona d’oci i lleure.

Allà em trobo la senyora i l’home que l’acompanya pujant a un taxi. Pregunto si han deixat l’habitació i em diu que sí, que ha fet un xat amb booking. Se’m posa a plorar. “Em sap greu”, comento, “És molt normal aquestes enganyifes de fotos”. Els demano que es cuidin i m’acomiado d’ells.

Faig un trosset més i decideixo agafar una pizza a un Domino’s que està molt a prop de l’hotel. Quan hi vaig passo per una cerveseria on hi ha música. Una noia amb una guitarra fa un concert en directe. M’ho penso, i entro. Demano una cervesa sense alcohol. Passo una bona estona fins que s’acaba la sessió fins més tard. Em retiro, miro a la cantant i faig el senyal d’ok amb la mà. Ella em respon amb un gràcies.


Vaig al Domino’s. Demano una pizza i m’espero. En tot moment vaig veient el procés de la meva pizza. Ara la fan, ara està al forn… Quan està llesta me l’enduc. En obrir la porta d’entrada a l’hotel està oberta. Però recepció està totalment tancada i la porta d’entrada tota oberta. Qualsevol pot entrar a molestar si s’ho poroposa. Uns minuts més tard el meu estómac queda saciat. Era important menjar alguna cosa potent.

Quan soc a l’habitació sento soroll a fora. Retiro les cortines i a fora hi ha un carrer que puja amunt i estic a l’alçada del terra. No em fa cap gràcia. Avui és dissabte i la gent es passa. Esperem que no em molesti ningú. Em posaré els taps de les orelles.