Saxon Hut – James Mackay Hut

Vam anar a dormir per allà les 20:00 i m’he llevat a les 7:00. Menjo un entrepà de pernil dolç i formatge d’un pa rodó tipus hamburguesa però més petit. Bec força aigua i en filtro per portar en el trajecte d’avui.

Farem 11,8 km. Tres hores. Surto a les 8:30. No fa bon temps. El cel està ennuvolat i cau una lleugera pluja. Altra vegada em poso tota la roba per pluja i el ponxo. I som-hi.

Noto l’esquena més bé que ahir i em trobo en la mateixa situació. Intento fer el mínim de fotos i vídeos possibles. Però no puc evitar parar de tant en tant. Els boscos d’avui son molt bonics. Plens de molsa i de vegetació, amb aigua que passa pel camí, però que pots passar bé, no com ahir que acabaves posant la bota endins.

Pràcticament tot el que hem caminat és bosc, però un altre tros és de vegetació groguenca de certa alçada. En aquests punts veus el camí com es dirigeix altra vegada endins el bosc.

Paro per menjar una barreta de proteïnes. No he organitzat bé la bossa i les tinc sota la brossa. Regiro, però vigilant no trencar la bossa. N’aconsegueixo una. La mastego una bona estona dret. Amb el ponxo, la motxilla a la meva esquena i al davant, la bossa amb el menjar i la brossa. Bec una mica d’aigua i segueixo.

Pràcticament no paro per res. Arriba un punt que, tot i la pluja i el mal temps, em dic a mi mateix que gaudeixi més d’aquest moment. La cabanya està a prop i no hi ha cap pressa. Camino més a poc a poc mirant aquests camins que mai més trepitjaran les meves botes.

Quan arribo a la cabanya “James Mackay Hut” em trobo a un senyor que porta llenya. Li pregunto si és el guarda i em respon que és el “ranger”. Em diu que esculli el meu llit i m’ensenya on està el lavabo perquè he preguntat on puc netejar-me. Allà hi ha unes aixetes i em passo aigua per les aixelles, pit i esquena. Els lavabos aquí, curiosament, són com un de normal amb cisterna d’aigua que s’endú el que fas. No com els altres que eren un forat. Amb un lavabo on seure si cal, però a sota un forat. Quan els utilitzo sempre penso què faria si em caigués alguna cosa a dins.

Va arribant el grup de gent gran del “guia gurmet”. Així es fan dir i comencen a posar olles a escalfar. Faran bullir l’aigua. Els pregunto si la fan bullir per beure i per netejar perquè hi ha cartells que avisen que l’aigua no està tractada. A més, és molt bruta. Em diu que no, que la beuen tal qual i que no passa res. Així i tot jo tinc el meu filtre que va molt bé. Amb paciència però bé.

Em faig la meitat d’espaguetis que em queden. Demà és l’últim avituallament. Em queden els espaguetis, fideus instantanis, dues sopes instantànies, el pa, el pernil dolç, el formatge i les barretes de proteïnes. Crec que amb tot això faig perfectament. Per quan acabi estic considerant anar a un restaurant.

Cuinats els espaguetis m’aparto i en un moment, els guies del grup d’avançada edat utilitzen moltes cuines. Van donant coses per menjar mentre el grup els espera. M’agradaria fer una sopa. Ara miraré si tinc algun lloc lliure.