Ens llevem per allà les 6:00. El taxi arribarà a les 6:15. Ahir, abans de dormir, vaig deixar-ho tot preparat per no fer esperar. Arribem a l’aeroport i esperem l’avió. Aprofito per netejar una mica les botes amb el fregall i el drap de netejar coses de cuina. Passats uns minuts l’avió aterra. La Debora, L’Anne i jo ens fem unes fotos. Amb nosaltres viatjaran una parella que han fet el camí en bicicleta. Segurament els han avançat el vol perquè tots anem junts. El pilot em diu que m’espera una avioneta cap a Wellington quan arribi a Takaka. Si és així tot serà igual com si no s’hagués cancel·lat el vol i podré ser a Christchurch per allà les 11:30h.
El vol és agradable i només estem trenta minuts. Quan aterrem ràpidament el pilot següent em pregunta si soc jo qui va a Wellington. Dic que sí i m’agafa la motxilla. L’Anne em dona una abraçada i després la Debora. Sense més temps per acomiadar-nos pujo a l’altre avió. Allà altres passatgers m’esperen. Abans d’enlairar-nos pregunto si la meva maleta (que la van recollir ahir de l’hotel on havia de ser) està a bord. Em diuen que sí.
Aquesta vegada son dos operaris de l’empresa els que piloten. El pilot i una noia que fa com d’ajudant. Com l’altre vegada quan ens apropem a Wellington el vent bufa amb força. Aterrem sense problemes. La meva roba deu fer molt mala olor perquè un passatger fa un comentari al pilot que a Wellington fa bona olor. Passo d’explicar-los la meva vida.
Entro a l’aeroport de Wellington. M’aparto i passo coses a la maleta. Sobretot roba bruta. Ahir em vaig poder dutxar, o sigui que brut no vaig. I em dirigeixo al “Check in”. Quan arribo al centre de l’aeroport veig unes àguiles gegants amb el Gandalf en una d’elles. L’altre dia ni les vaig veure. Segur que ho han fet els “Weta Workshop”.
Ens enlairem sense problemes i arribem a Christchurch. Allà agafo un taxi i cap a l’hotel. Ni em qüestiono agafar transport públic. Per fi arribo a l’hotel. Presento la meva reserva. Tot bé fins que arriba el moment de pagar. L’aparell no accepta la meva targeta. Provo amb l’altre, tampoc. Miro l’error que rebo del banc: error en el PIN. Pregunto si hi ha un caixer a prop per pagar en efectiu. M’explica on n’hi ha un. Avui és dissabte i em trobo un espectacle de malabaristes. M’espero uns minuts però estan presentant l’espectacle. Veig el caixer i intento treure diners. No me’n vol donar. Amb ninguna de les dues targetes. Ara sí que estic preocupat. Vaig a l’hotel a trucar a l’atenció internacional del banc.
Arribo a l’hotel. Els explico la situació. Mentrestant jo, sense afaitar, semblant un perdut, amb la motxilla i la maleta i les targetes que no funcionen. Truco al banc i explico la situació. Em diu que passi la targeta posant-la a la màquina i no al damunt. Insisteixo en que el caixer no em donava diners però insisteixen en que ho intenti. Demano que s’esperi i explico la solució a la recepció de l’hotel. La targeta funciona. Respiro alleugerat. Dono les gràcies a l’atenció al banc i vaig a l’habitació.
Preparo la roba a rentar i vaig a la bugaderia. Ho poso tot a dins. Mentrestant jo em dutxo i m’afaito. Tot i que m’agradava la barba. Començo a preparar el blog. El text el vaig escriure al moment però les fotos van després. Passa el temps. Poso la roba a l’assecadora. Quan acabo la part de la “Heaphy Track” del blog surto a donar una volta. Abans, però, demano a recepció que reservin un taxi per l’endemà per anar a l’estació de tren. Només disposo d’una hora aproximadament. Haig de prendre la medicació d’hora per estar despert demà.
Passo per un parc que he vist quan anava a l’hotel. És gran i ampli. Després he anat a la zona del centre. Allà hi ha molt de moviment. Considerant que som dissabte, suposo que és normal. Hi ha oci i menjar. Tot junt en uns carrers. Agafo un menjar oriental per endur. Arribo a la zona del caixer. Des d’aquí sé tornar a l’hotel.
El plat que he comprat és super complert. És a base d’arròs, amanida, carn de porc, ou i salsa. Boníssim i molta quantitat. Vaig a dormir baldat.
