Avui no pot fallar res. Em llevo amb temps de sobres i vaig al punt de trobada força abans. Avui no em puc marejar o em perdré l’activitat de nedar amb dofins. Primer volia amagar que ahir vaig vomitar, però com que el noi que em registra m’ho pregunta li explico. Em diu que em prengui les pastilles altra vegada. Menys mal, la seva companya em va dir que avui no en prengués que és cada 24 hores. Em donen una fitxa de color vermell, aquest serà el meu grup. Mentre no ens avisen faig un bon esmorzar. Un croissant amb un ou, bacon i altres ingredients. Potència total.
Ens avisen al grup vermell. Ens donen la roba de neoprè. Abans vaig al lavabo i faig una “apretadeta”. Molt recomanable si t’has de posar un neoprè. Després entren els altres grups. Els dic que tinc una càmera reservada. Faig el tràmit i em donen un paper plastificat que explica com funciona. Poc a poc es va omplint l’auditori de gent que neda i gent que no. Passen un vídeo que explica com has de nedar i com has de fer per veure els dofins. Ens criden pel nom i ens diuen a l’autocar que hem d’anar. Diuen el meu nom i m’assec. Comencen a comptar i algú s’ha equivocat. “No em diràs que sóc jo”, penso. Torna a passar llista. Quan diu “Alejandro” dos aixequem la mà, i sóc jo qui ha de canviar d’autocar. Em disculpo i explico que hi havia dos Alejandros. Tot i que no ho vulgui, n’haig de fer alguna.
Arribem al vaixell. M’assec i no em moc per res. No vull marejar-me ni una mica. Finalment veiem un grup de dofins. Ens preparem tal com ens han ensenyat. Sona la sirena i comencem a nedar. La situació és una mica estressant. Tots mirem on estan els dofins. De cop i volta passen pel meu voltant i intento fer cercles amb ell tal com ens han ensenyat. També fem sorolls amb els tubs per atraure’ls. És molt emocionant quan passen pel teu costat sense que t’ho esperis. Passats uns minuts sona la sirena. Pugem al vaixell. Agafo amb força la barana i m’impulso amunt. Quan ho faig em faig mal a la mà dreta perquè queda atrapada entre la barana i el vaixell. Pujar al vaixell exigeix certa força i ens han d’ajudar a fer-ho. Les ones se t’emporten i per un moment ets incapaç de seure en la plataforma. Intento gravar tot el que puc amb la càmera.
Seguim a tota màquina cap a un altre lloc de dofins. En aquest moment veig un noi destrossat amb les mans al cap i encongit. Em sembla que s’ha marejat i s’ha perdut l’experiència. Jo he tingut sort. Si ahir no hagués fet l’experiència amb ocells avui potser m’hauria marejat més. Suposo que demà, en l’experiència de veure balenes, estaré més bé. Em sap molt de greu per ell, però no hi puc fer res.
Sona la sirena i ens llancem amb rapidesa tots a l’aigua. Els dofins van a tota velocitat i passen nedant quan menys t’ho esperes. Seguim la direcció de les seves aletes fins que desapareixen i sona la sirena. Fem això un parell de vegades més. En aquest moment ens diuen que és l’última vegada que nedem. Quan sona la sirena vaig cap al vaixell. Em costa molt arribar-hi. Nedo bé i m’impulso amb braços i cames, però em canso molt. Finalment arribo al vaixell i pujo. Estic desfet. No tinc forces i estic marejat. M’assec. Ens fan treure les aletes i les ulleres amb el tub. He aguantat fins aquí, però ara ve el mareig. Som uns quants que estem malament. La noia de l’empresa va repartint cubells per tothom. Quan li dona a la noia que està al meu costat, només veure el cubell, tot i que està net i buit, m’agafen ganes de vomitar. Li demano un cubell i només agafar-lo vomito una mica. Molt menys que ahir tot i haver esmorzat. La noia em canvia el cubell i neteja l’altre amb la mànega i ho llença a l’aigua.
Tothom es va canviant menys jo. M’espero a estar més bé. La majoria de gent va a la part de davant del vaixell. Allà observen els dofins. Des del meu lloc veig com salten amunt i es deixen caure esquitxant aigua. És molt bonic. M’ho perdo, no ho puc gravar i fer fotos, però el més important està fet.
Quan estic més bé agafo la roba. Pantaló i calçotets, i entro al lavabo. Em poso els calçotets, però quan em poso els pantalons s’obre la porta pel moviment d’una ona i surto enfora amb la cama a mig pantaló perdent l’equilibri. Me’l poso com puc i acabo de vestir-me. No hi havia ningú.
Arribem al moll i d’aquí al punt de trobada. Vaig caminant cap a l’hotel. Passo per davant del museu i hi entro. Està força bé. Explica les llegendes maori de com es van crear les illes de Nova Zelanda. Després com els europeus van colonitzar les illes. Ensenya com era la vida dels neozelandesos i hi ha reproduccions exactes de certs serveis, com una botiga de queviures.
També hi ha un apartat de fauna de la illa i fins i tot uns pots de formol amb animals a dins. Els dono les gràcies i me’n vaig a l’hotel.
Ahir vaig veure que al costat de l’hotel hi ha un restaurant xinès i vaig decidir que avui hi aniria. La senyora del restaurant és molt seria i no s’immuta per res. Miro els menús i pregunto què porta el de marisc. “Un de marisc”, diu i comença a comptar a la registradora. “Que què porta”, pregunto. Em dona un paper on expliquen els menús. Me’l llegeixo: gambes, calamars, musclos, ostres, amanida i patates fregides. Me’l demano. Em faig un regal. La senyora em cobra sense ni tan sols intentar un somriure. Mentre espero veig com obre el congelador i comença a preparar el plat que em demano per emportar. S’està una estona posant bé l’amanida. Passada una estona amb dona el plat i m’explica que porta la salsa quan li pregunto.
M’assec davant de l’habitació. Allà hi tinc una butaca de fusta i puc veure el mar. Començo a menjar-me el plat. Tot està arrebossat i fregit. De sobte quan menjo una cosa es desfà. Sembla un musclo però més tou i amb un sabor peculiar. M’adono que he menjat una ostra. No n’havia menjat mai cap i m’agrada. Vaig menjant el meu menú i de sobte apareixen les gavines. Suposo que hauran sentit l’olor. No els faig ni cas. M’acabo el dinar i descanso.
A la tarda em proposo anar caminant a veure foques i gavines. Hi ha unes colònies seguint un camí. La meva intenció és fer un camí circular que comença i acaba a Kaikoura. Primer de tot vaig a informació. Allà m’expliquen on està la parada d’autocar doncs demà passat n’haig d’agafar un. Després m’explica com fer el camí.
Començo a caminar. Quan porto una estona m’adono que no he demanat un mapa. Tampoc porto les genolleres ni el llum per si fes falta. Vaig caminant junt amb altra gent que va passejant al costat de la platja. Segueixo caminant. Anem passant per llocs bonics i plens de petxines i cargols. M’ho miro una mica, però el meu objectiu és veure les foques.
Arribo al lloc. Veig un home que torna. Pregunto si n’ha vist i em diu que si i em desitja sort. Segueixo uns nois i en veig una. Està panxa amunt prenent el sol. Es mou una mica, mira aquí i allà, i segueix descansant. No m’apropo més de deu metres tal com et demanen. Quedo una estona al·lucinat de la foca. No fa res. Però res de res. Fins i tot fa un badall. Està ben “tranquil·leta”. M’allunyo mentre altre gent s’interessa per ella i segueixo avançant. En veig una altra després i m’hi estic una estona. Després avanço i passo per una zona d’ocells protegida. Aquí fan els nius. Hi ha una corda, però un moment que m’he apropat algun ocell m’ha fet fora d’allà.
Les roques segueixen i el camí avança entre elles. Quan paro un moment m’adono que tinc un munt de foques al davant. Totes prenent el sol i tranquil·les. Allà som menys gent i tots respectem el moment caminant a poc a poc i sense fer soroll. Unes foques aquí, unes allà. A mesura que camines en tens algunes.
Es va fent tard i segueixo uns nois que van en direcció a on jo volia anar. S’està fent tard i el trajecte era de tres o quatre hores. Però jo m’he passat un munt de temps mirant els animals. Els pregunto si aquest és el camí cap a Kaikoura i em diuen que no em compliqui i que torni per on he vingut. Considerant la hora que és i que no conec gens el camí, ni tinc mapa, torno per on he vingut. Els dono les gràcies. Torno a veure les foques i els ocells una estona.
La tornada és una mica cansada. Kaikoura s’apropa lentament.
Finalment arribo i vaig al supermercat. Avui veig la fruita. Penós: quatre peres, unes mandarines, dues pomes i alguna taronja. Aquí, si no és empaquetat i fora de mida no mengen res mes. Mentre m’espero per preguntar com es compra la fruita perquè no hi ha ni bosses ni res. El noi del supermercat està preparant com un batut amb un munt de nata i canyella. Compro uns trossos de pizza, suc de taronja, aigua, una pera, una poma i una mandarina, i uns cacauets al punt de sal. En arribar a l’hotel una dutxa i rentar el cabell.