L’activitat de veure balenes comença a les 10:00 i et demanen que hi siguis abans. Com que és molt tard em llevo a les 8:00 i m’ho prenc amb calma. Esmorzo i preparo la bossa amb roba d’abric, aigua i altres per estar preparat per qualsevol temps.

Quan arribo hi ha força gent esperant. Entro i la recepció està tancada fins les 9:45. Dono una volta i m’interesso per una sala on hi expliquen coses de balenes. Podem considerar-ho un petit museu.

Finalment obren l’atenció al públic. Quan m’atenen em donen la targeta de “Captain’s Vip” i em diuen que m’esperi fins les 10:35. No sé si ho he entès bé perquè em sembla molt de temps. Ho pregunto a una parella i em diuen que sí, que a aquesta hora. M’assec en un banc. N’hi ha bastants i estem a prop de la platja. Passada una estona ens diuen que el vaixell sortirà amb retard.

Arriba el moment i es comencen a fer cues. Pregunto a una altra parella si ha comentat alguna cosa dels “Captain’s Vip”. Em diuen que els sembla que soc al lloc, però després d’un comentari de l’empresa em diuen que haig d’anar a un altre lloc. Una furgoneta ens agafarà a tots els Vip, als altres els portarà dos autocars.

Anem al moll. Pugem al vaixell i entrem a la nostra sala. Quatre fileres de butaques encarades cap a les finestres tenen una gran pantalla i el capità del vaixell darrere seu. Ens expliquen la zona que tenim reservada a l’exterior. Unes cordes grogues ens separa de la resta de passatgers.

El vaixell arrenca i ens posem en marxa. Avui em sento més bé. He pres les pastilles pel mareig i noto que em vaig acostumant a les ones. Quan sembla que hi ha possibilitats de veure una balena ens aturem. De lluny veiem com una balena respira, però res més. Impossible fer una foto. Ens diuen que entrem al vaixell que canviem de lloc.

A dins la zona Vip ens van passant un vídeo de com són les balenes. Quines dimensions tenen i quin pes. Així com és la zona on estem per sota l’aigua. La profunditat, els moviments dels corrents de l’aigua i com es va formar.

Parem altra vegada. Tal com ens han explicat, les balenes fan uns sons característics. El vaixell té un aparell que els imita. Esperem i esperem. Un senyor japonès té a punt la càmara amb un objectiu súperllarg. Es mou de dreta a esquerra per poder immortalitzar una balena. Tots esperem. De sobte veiem lluny un altre respir. Però després no torna a aparèixer. El vaixell arrenca i ens demanen que no ens moguem els que estem a l’exterior. Mentrestant l’altre vaixell de l’empresa és lluny i dues avionetes passen per damunt nostre. Res de res.


Fem una altra arrencada i parem a un altre lloc. El temps va passant fins que ens demanen que entrem al vaixell. La noia que està per nosaltres ens diu que ens retornaran el 80% del bitllet i ens regalen un assortit per menjar.

Quan arribem a les oficines els que han comprat el bitllet aquí fan cua per gestionar la devolució. Els que ho hem fet per internet serà automàtic. Com que parla de si ho has reservat amb una agència, pregunto a la nostra xofer si la meva compra serà automàtica. Mira el email imprès i em diu que sí, que em retornaran els diners a la mateixa targeta.

Vaig a l’hotel i menjo el que m’han donat. Una cosa arrebossada, pasta amb melmelada, raïm i un rosco que té varies coses per posar-hi: una crema, melmelada i salmó a trossos. Ironies de la vida em donen un “rosco” avui que no hem vist balenes.

M’he interessat per fer una experiència en kayak però no hi eren a l’oficina. Un noi que està posant unes planxes de fusta al costat em diu que hi seran en una hora i mitja.

Quan he acabat de dinar i de descansar una estona vaig als kayaks que estan molt a prop de l’hotel. Una noia que arriba amb cotxe m’atén i m’agafa el telèfon. Em trucarà el que ho porta.
Vaig a l’hotel i descanso. Passen, però, les hores i no em truquen. Finalment a les 17:00 em truquen, però em diuen que avui no poden fer cap excursió. Explico que demà agafo un autocar i em diu que estarem abans. Haig de ser-hi a les 7:15 i acabarem a les 10:15. A les 10:45 surt l’autocar. Hem acordat que si cal m’acompanyarà en cotxe. Llàstima que m’hagin trucat tant tard.