Dormo més bé però amb tos. Faig una dutxa sense mullar-me el cap per evitar empitjorar. El netejaré al vespre com els altres dies, i l’assecaré sense presses ni sense la sensació que desperto als veïns. Quan acabo de la meva higiene vaig a esmorzar. Avui he menjat però he ajustat la quantitat de manera encertada. Tal com sempre: salsitxa, ou, formatge, bacon torrat no fregit, suc de taronja, llet i cereals.

Tinc pensat començar els tours dels autocars turístic de la línia blava. L’objectiu és veure el vaixell reial Brittania. El vaixell on viatjava la reina i el príncep per tot el món fent trobades polítiques, dinars amb els homes més poderosos de món o on es divertien mentre es desplaçaven al següent país de visita.

Em costa trobar-ho però arribo a la plaça on comencen els autobusos. Haig d’esperar poc i comença junt amb l’explicació multilingüe posant-te uns auriculars. En poc diuen que podem visitar el parlament escocès i no m’ho penso. Baixo i vaig en direcció. Quan miro al terra veig un carnet que algú ha perdut. És un carnet universitari d’una ta “Ophelia” l’agafo i el donaré a algú que se’n pugui fer càrrec.

Arribo al parlament. Allà banderes escoceses, flors i escrits es dediquen a Alec Ferguson que va ser Primer Ministre escocès d’un partit nacionalista. A l’entrada del Parlament, tal com pensava, hi ha uns policies. Busco com de lluny està la universitat i decideixo donar-los el carnet. Em donen les gràcies.


Entro a l’edifici. Alguna exposició explica històries del parlament, però camino fins que veig l’entrada. S’han de pujar unes escales i arribes a uns seients que estan allunyats dels que utilitzen els polítics. L’estructura m’agrada, com el seu sostre de fusta reforçat amb peces de metall. Més tard m’assabento que l’arquitecte era català i que va rebre critiques importants per aquesta obra. Passejo una mica i ho miro amb respecte, admiració i esperança. Alguna cosa em fa sentir que s’han fet coses ben fetes aquí oblidant les que no ho són tant. Amb silenci baixo al carrer.


Quan arribo a la parada l’autocar està parat. Accelero el pas i faig un senyal. El xofer m’espera. Segueixo observant des de la finestra escoltant l’audioguia. Baixo a la parada del jardí botànic reial. Hi ha dues entrades al nord i la sud i començo per la del sud. Només veure el plano de l’entrada veig que o em perdo o em perdo coses. Per sorpresa meva veig un esquirol divertit que salta a prop meu. Quedo embaladit una estona.

Començo a caminar i passo per una zona de plantes xineses. Hi ha diferents camins. Uns de ben asfaltats, altres a mitges i altres que no poden accedir cadires de rodes. Així s’explicaven en el mapa. És bonic, hi ha llocs molt interessants plens de natura. Els camins de gespa estan molt ben cuidats i es veuen certes rareses.


Quan acabo la volta vaig una mica enrere per refer el camí principal. Passen uns minuts i començo a perdre el sentit de la orientació. Arribo a la part central on hi ha una cafeteria. Escullo un altre camí. Camino i camino. Veig els llacs dels ànecs que neden i es cabussen dins l’aigua. Un altre esquirol s’apropa a noia. Es nota que estan acostumats a veure’ns passar. Arribo a l’inici i faig un altre tros que no he fet. Finalment arribo a la sortida i me’n vaig per la mateixa porta que he entrat. Ara vull visitar la zona nord.

Busco l’entrada nord, però com que he vist una noia que tenia un planell, pregunto si en tenen a informació. Em diuen que sí que 2 lliures. Me’l desplega i m’agafa el riure. Però si ho he vist tot! Resulta que el jardí té dos entrades i no dos zones separades. Me’n torno cap a la parada.

La següent que m’interessa i molt és la del Iot Reial Brittania. El vaixell reial amb el que la reialesa va viatjar molts anys pel món a fer les seves funcions polítiques principalment. El vaixell imposa i no te cap falta. Mentre passejàvem una dona tenia diversos draps agafats i els passava amb un producte per netejar una barana de metall. Tot perfecte tal com exigia la reialesa. Aquí, cada home o dona eren escollits expressament per a fer una feina concreta i ben feta.

El trajecte comença al pont de comandament. Es poden veure els aparells i com es dirigeix tot des d’allà. L’únic seient que hi ha és pel capità. Amb un tub tapat, quan el destapaven podien comunicar-se amb la sala de màquines, demanant més potència o altres ordres. Veig que no he fet foto. Ho podeu veure a l’Instagram. De tant en tant em passa així que recomano, com no, que compartiu l’experiència del blog i Instagram i ho veureu tot.

Poc després passem per les estàncies del comandant. Tenia un llit per ell sol i una zona de repòs. Més endavant veiem les habitacions reials. Una per cadascun.

Una mica després tenim la zona d’esbarjo dels oficials on tenien unes butaques i una barra on demanar una cervesa. Caminant uns metres arribem al seu menjador. Els dinou oficials menjaven, esmorzaven i compartien junts aquesta taula. Sempre acabaven amb un brindis a la salut de la reina.

Passant per un passadís arribem a la sala d’actes i menjars. Aquí s’hi han reunit els homes més poderosos del món i han compartit aquest menjador dins del Brittania. A les parets hi ha regals i records d’altres cultures. Es pot desmuntar la sala traient l’estora i utilitzant-la com a sala de ball.

Després del menjador hi ha el saló que té una antesala que es pot ajuntar obrint unes portes. Aquí descansava la reialesa o s’hi relaxaven els seus convidats. La reina volia que el saló s’assemblés a una casa de camp i no a un lloc ple de luxes i va escollir una decoració més austera.

La reina i el príncep tenien el seu propi despatx. Allà feien les preparacions dels propers actes o reunions. Tot i que estaven separats per uns metres tenien un telèfon amb el que comunicar-se.

I no gaire lluny comencen els camarots compartits dels soldats. Arrenglerats amb lliteres aquí descansaven quan podien. Tenien una zona per a ells que compartien amb els musics on aquests assajaven. La seva diversió de ben segur que els unia els uns amb els altres igual que els oficials que tenien unes habitacions compartides però més àmplies.


El que menys esperava era que hi hagués un quiròfan. Segons diuen mai es va tenir que fer servir i la reialesa tenia el seu metge propi. Una altra zona era la bugaderia. Portada pels mateixos soldats és molt més gran del que era necessari. Això era així per si mai s’havia de convertir en vaixell hospital. A més, tothom havia de vestir impecable i net i, per cada bugada, se’ls cobrava un import.


Finalment la visita acaba veient la sala de màquines. Està tot net i brillant i expliquen que mai van tenir cap problema mecànic. Tot llueix i està cuidat al detall. Altra vegada només he fet vídeos per l’Instagram. A partir de demà intentaré que això no em passi més.

Surto amb la sensació d’haver compartit una estança en aquesta meravella de vaixell. I que quina sort tenen alguns de poder viure aquestes experiències. Siguis rei, soldat o mariner. Això no importa. Ni cal el vaixell més luxós del món ni la barca més senzilla.

Penso, veient el vaixell. Que la reina era una dona implicada en el seu càrrec i que es prenia seriosament la seva feina. Tot i que des de fora sembla que de feina ninguna.