Últimes hores a Svalbard. Avui agafo l’avió a les 14:45 hores i aprofito per fer una excursió en taxi de dues hores amb la qual veuré tot el que em quedava. El recepcionista de l’hotel m’ho va recomanar quan vaig comentar-li que volia un taxi per anar al banc de llavors. Pel mateix preu tinc l’activitat complerta.

El conductor és el xofer que em va deixar el primer dia a l’hotel. Aquell dia em va semblar molt sec. Aquesta vegada ha resultat ser un amfitrió encantador. Divertit i engrescador. Llàstima que de tant en tant no agafo el que em diuen. M’acompanyen gent de més edat que jo. Una senyora i una parella.

Primer de tot visitem el poble de Longyearbyden. Pràcticament tot ho tinc vist. Ens ensenya la targeta d’alcohol. Tots els vilatans tenen dret a cert alcohol lliure d’impostos i queda registrat en la seva targeta. Després parem dalt de la mina abandonada. Allà encara hi ha els vagons penjant dels cables. Les vistes del poble enllà són impressionants. Molt.

Sortim de la població i parem a la senyal de l’ós. La que ens diu que a partir d’aquí no estàs protegit de l’atac de l’ós polar i que has d’estar acompanyat per algú armat si vols moure-t’hi. Ens diu que podem fer un “selfie”.

Pugem muntanya amunt fins a una estació astronòmica. Allà dos grans receptors de senyal rastregen el cel. La veritat que considero els que poden dedicar-se a això són uns privilegiats. Quina sort. Després passem pel costat de la mina número 7. Aquesta està en funcionament i hi treballen uns 40 miners que viuen al poble.

Al descens tenim unes vistes espectaculars de la zona increïbles. Ens deixa parar a fer una foto i és d’agrair. No m’ho penso dues vegades. Cada vegada que faig una foto sento que m’acomiado d’aquell paratge. Fins a saber quan. Potser algun dia ens tornarem a veure.

Passem altra vegada pel poble i seguim direcció aeroport. Ara ve el que més il·lusió em fa. El banc de llavors. I és una tonteria perquè només és una porta i no es pot entrar. Però saber que aquí uns centenars de metres endins la terra s’hi guarden les llavors de milers de plantes del món. Per mi és molt especial. Més considerant que en el llibre que vaig auto publicar un dels contes tractava d’una estació espacial que tenia diferents plantes amb la mateixa idea de salvar-ne l’existència.

Però encara no s’acaba aquí, pugem una mica i dona la volta. Podeu apropar-vos ens diu. Ara si que friso. Això no m’ho esperava. M’hi apropo tant com puc. Una cinta vermella em deixa a uns tres metres. Observo la porta. Senzilla però majestuosa amb unes peces fetes d’acer al damunt. Faig unes fotos i demano que me’n facin una. Em sento molt content i quan me’n vaig tanco el puny com quan els campions aconsegueixen el seu objectiu. Camino cap al taxi amb un somriure inacabable.

Sóc a l’hotel. Faig uns espaguetis i cap a l’aeroport. Quan arribem a Tromso control. Svalbard és com si entressis en un altre país. Quan faig cua un noi demana passar perquè el seu vol de després està a punt de sortir. Miro el meu bitllet i m’adono que em passa el mateix. La gent em deixa passar sense problemes però després el control la maleta no surt. I no surt. La meva motxilla triga i triga. Em poso nerviós. Miro aquí i allà. Pregunto si haig d’esperar aquí la motxilla a una noia de seguretat i em diu que sí. No hi ha més haig d’esperar. Per fi apareix, l’agafo i vaig corrents.

Arribo a la finestreta. La senyora es mira el bitllet i fa unes trucades. Em diu que no. Que parli amb les noies de l’altra companyia. La que ha arribat tard. Parlo amb ella i em diu que m’esperi. Quan està per mi li pregunto si he perdut el vol. Em diu que ja ho sap. Dic no, és una pregunta. M’ho confirma, he perdut el vol. Passats uns minuts ho solucionen però arribaré molt tard a destí.

Primer un avió en deixa a Bodo i després un altre a Svolvaer. Aquest últim és un bimotor que t’asseus a on vols. M’assec i agafo finestra. Llavors, em ve l’assistent de vol i em diu que sóc a la sortida d’emergència. Em parla i em parla però no l’entenc. Agafo que si hi ha un problema haig d’obrir la porta. Desisteixo i comento si vol que segui en un altre lloc. I em diu que si. Arribem a Svolvaer i d’allà a l’hotel. Vaig a dormir molt tard i demà no tinc res programat.