Per fi puc visitar un palau imperial. El genoll però, em fa mal. Penso que aquesta vegada si que m’he ben fotut. Passejo primer pel parc imperial i quam m’apropo a les muralles del jardí imperial sona una alarma i em diuen que no m’hi acosti tant. No entenc res. Hi havia uns tres metres de distància però m’aparto.

El jardí només es pot visitar amb reserva però m’asseguren que podré entrar al palau. La visita resulta del tot interessant i hi ha més jardins.

Veiem diferents zones del palau i hi ha certes explicacions.

Tal com deia els jardins són molt bonics. I hi acostuma a haver peixos molt grossos de colors carbasses.

Una vegada vist el palau busco la parada de l’autobús turístic. Mentre m’espero veig l’entrada de la universitat. Sempre em transmeten molt bones vibracions.

Pujo a l’autobús i em validen el bitllet. Com que ahir no es va utilitzar no he perdut vigència. És vàlid fins el divendres a les dotze del migdia. Això no m’ho esperava. Baixo al temple Kiyomizu-dera. Només arribar el veig massificat. Són tants els japonesos i els turistes que vagis on vagis està ple.

Hi ha un lloc on hi ha una pedra per demanar un desig. Intento preguntar on puc deixar les botes. Sempre et fan treure les sabates. Però ells es pensen que vull entrar i em barren el pas. Al final m’he enfadat una mica però després m’he disculpat. Tretes les sabates i pagada l’almoïna aconsellada he baixat les escales. Has d’agafar-te a una barana perqué quedes dins de la total obscuritat. Camines a les palpentes fins que veus una pedra il•luminada lleument. Demanes el desig i segueixes fins unes altres escales. La visita segueix i em dirigeixo a la parada de l’autobús turístic.

En anar-hi, per un descuit, em salto la parada. Tot i això de sobte començo a sentir crits i veig els bombers fent una simulació. No paraven de cridar aquell “jai” tant catacterístic d’ells. Pel carrer veig botigues de lloguer de kimonos per uns 24 €. M’adono que ve l’autobús turístic i haig de córrer perquè no em deixi. El que faltava pel meu genoll. Córrer.

Vull baixar per veure el Museu del Manga. La noia del meu costat s’ha aixecat quan jo em preparava i he pensat que havia de baixar. Li he donat un cop que gairebé li cauen les ulleres. M’ha sabut molt de greu i li he demanat disculpes. Després m’adono que s’ha assegut damunt els meus auriculars. Sort que ens hem posat a riure.

El museu tanca els dimecres. Així que haig de caminar sí o sí. Vaig cap el castell Nijo-jo. Reconegut per la UNESCO.

Agafo una audioguia i faig molt tranquilament el recorregut. Escoltant amb atenció i atent als detalls. Veig pintures antigues molt boniques i més jardins. Sovint les pintures són d’animals o de natura. I de diferents èpoques de l’any. Prioritzen els cirerers florits i la tardor en els llocs més importants.

Ha sigut una bona experiència. Espero a la parada i baixo al temple Kikankuji. Abans d’entrar menjo unes croquetes de pollastre i un hot-dog. M’ha agradat com et donen la salsa. No és gaire, però suficient. Són dos recipients que en doblegar-los cau la salsa sense embrutar-te. Fet això m’he pres l’antiinflamatori. Sempre després de menjar.

L’atractiu d’aquest temple és la torre daurada. Hi havia una gran devoció per aconseguir una bona foto.

I com no té els seus jardins.

Altra vegada a l’autobús turístic baixo a la parada del palau imperial i camino cap a l’hotel. Ja fa un parell hores que penso en quedar-me més dies i aprofitar el bitllet de l’autobús turístic. Ho comento a l’hotel i em diuen que refaci una comanda utilitzant la meva aplicació. M’ho penso bé i decideixo de moment només un dia. Demà hauré de pensar què faig. Aprofito per llegir-me bé el correu de la Satoko. M’explica que fan un pelegrinatge a una muntanya el dissabte. Em disculpo i li comento com tinc el genoll.

Demà hauré de canviar d’apartament però en el mateix hotel. Coses del seu sistema. I fer les visites que em queden. Cal que prengui una decisió de com utilitzo els dies. La meva intenció és passar el cap de setmana a Tokyo.