Jo no acostumo a comprar gaire. Però avui i demà vaig amb la intenció de gastar si veig algo que m’agradi. Després de cinc hores de viatge sóc altra vegada a Tokyo. Destacable quan he vist el Fuji. Impressionant, Majestuós, Imponent.
He anat a Akihabara la part més friqui de Tòkyo. El paradís dels otakus. És impressionant. Per tot arreu hi ha llums i intenten aconseguir la teva atenció. He entrat en varis centres comercials. Productes, productes i productes. Cartells. Treballadors intentant vendre. De tot.
I els carrers plens de gent. Totes les botigues importants tenen gent i gent mirant. Rebuscant. Figuretes, cartes, accessoris. De tot. Però a un nivell inabastable. Cues de gent per veure primicies de videojocs. Cues de gent perquè et firmin el videojoc. Cues als ascensors. Cues per pagar. Centres comercials amb diferents plantes de diferents productes. Electrodomèstics, roba, juguets, tecnologia, jocs de cartes, zones per a que juguin a cartes. I així tots els carrers.
Un passeig que s’ha allargat hores i hores sense adonar-me. Demà últim dia. Començo a tenir ganes de estar tranquil a casa.